EL PAÍS VEÍ

Imatge de portada del llibre "Com amics", de l'Alfred Bosch
L’efecte més insospitat de la independència de Catalunya ha estat la millora de les relacions amb el país veí, Espanya. Recordem com allà pel 2015, moment àlgid d’allò que es va conèixer com “el procés”, els representants polítics i de la societat civil s’omplien la boca dient que els catalans no teníem cap problema amb Espanya i que l’estimàvem fins i tot. Allò no s’ho creia ningú quan només calia treure el nas a les xarxes socials per veure com l’ambient d’hostilitat o sorna envers tot allò que fos mínimament espanyol era evident. Catalunya vivia obertament una orgia d’antiespanyolisme als mitjans públics, al periodisme, a la cultura. L’assasinat del President Companys, el sabotatge dels cables de fibra òptica de l’antic AVE, la clàssica absència a la celebració del 12 d’octubre de l’actual president d’Abertis i assessor en cap de BancaCAT, Sr. Artur Mas, aquella Alcaldesa de Barcelona Ada Colau (la recorden?) que parlava de genocidi davant la mateixa data... Tot el que fos menyspreuar Espanya, titllant-la de casposa, rància, castrant i ruda era ben vist. Fins i tot es van arribar a publicar llibres amb títols tan subtils com “Destruir España”, signat per un andalús, ni més ni menys.


Qui hauria pensat aleshores que aquestes dues bombes llatines que són Catalunya i Espanya arribarien a tractar-se amb formes gairebé escandinaves? La imatge definitva ha estat reunió de màxim nivell a Saragossa la passada setmana de la cúpula de BancaCAT (Sr. Artur Mas inclòs) amb la família Botín en presència del Rei d’Espanya Felip VI i dels presidents dels govern respectius, Carme Forcadell i Albert Rivera. Qui hauria dit als espanyols d’aleshores (que no es quedaven enrere en atacs a Catalunya al seu torn) que un cop assumida la independència de Catalunya els hauria de governar... un català! La que es va muntar ara fa tres lustres per a acabar amb la frase d’Artur Mas a Saragossa: “una potència turística mundial com Catalunya no ho podria ser sense el llegat espanyol que representa l’aeroport del Prat o la xarxa de trens d’alta velocitat dels quals estem orgullosos com antics integrants del nostre estimat país veí”. Davant un contracte bilateral tal, tot ensabonament és poc. La coincidència de la venda de la xarxa pública d’alta velocitat TavCAT al Banco de Santander amb la compra d’AENA per part del nostre banc senyer de tota la vida, BancaCAT, mereix aquest moment de germanor ibèric. I no oblidem el fútbol, amb Gerard Piqué de flamant entrenador del Real Madrid! (quina poca classe dir que ho feia perquè “la pela és la pela”) En fi, el moment còmplice d’Artur Mas fent broma amb Rivera sobre si el pernil ibèric de la Noguera ja havia superat al de Jabugo, no té preu. O sí... Potser ho saben a Brussel·les.
----------------------------

Segueix-me a twitter


per cert, l'autor del llibre 


c'est moi :-)





Comentarios

Entradas populares