HI HA CATALANS... (Publicat a L'Ondarí)

Hi ha catalans que viatgen més enllà de Menorca, l’Empordà o la Cerdanya. Són capaços de viatjar més enllà de si mateixos i de la seva pròpia condició de catalans. I aleshores creixen, s’eixamplen, ànima i cor. Nascuts en un país complicat i exigent, educats, cultes, curiosos, bons escoltants i bons oradors directes i sense mandangues, saben apreciar tot allò bo que veuen vingui d’on provingui l’estímul, perquè no tenen por. No temen la gent, els paisatges diversos, les brises de mars més o menys salats que el seu perquè sobre tot estimen la sal de la vida i tot el que ve amb ella. Mai no deixaran de ser catalans i sempre ho diran arreu amb un somriure franc i relaxat, sense pretendre res més. Sense connotar variables identitàries irrenunciables. Per a ells, la milor catalanitat és la seva pròpia. De fet, són tan independentistes que saben ja fa temps que la independència que més estimen és la seva pròpia també.

No tenen por de la resta del món ni tampoc d’ells mateixos, es miren des de fora amb sentit crític i són conscients del moment que viuen ells, de banda del moment que visqui el país. Saben dels seus punts febles i, lluny de tota heroicitat, miren de millorar humilment.  Amb el seu desig de millora i el seu compromís amb ells mateixos fan sense pretendre-ho que tot al seu voltant millori, i milloren Catalunya sense fer soroll. Tant és, són gent discreta i van a la seva. Defugeixen el clam de les masses lliurades a grans causes i l’anulació del criteri format i individual que tot això comporta. Aprecien els individus, un per un. Els conceptes “la gent” o “el poble” no els mouen especialment, tot i ser sempre disposats a interessar-se per cada bona persona concreta que la vida els hi para al davant. Estimen la diferència intrínseca que fa única cada persona que el·ligeixen per al seu món íntim i alhora compartit. Són generosos perquè coneixen el valor de les coses que compren, no només el cost que ha representat per a ells, sinó també el valor del treball de qui les fabrica, les transporta o les ven. Tracten tothom amb naturalitat, amb cordialitat, sense artificis i sense pensar què en poden teure del tracte. I s’allunyen d’aquells que no concorden amb els seus valors, sovint dels polítics. Valors dels quals estan orgullosos sense necessitar proclamar-los a cada moment als quatre vents. Pensen que la vida torna el que sembres i que si intenten anar pel bon camí, el vent tendirà a bufar a favor de les conciències tranquil·les.

Són catalans, en definitiva, que són i tot deixant ser, sense pensar que per a ser catalans s’hagi de ser exactament com ells. No tenen cap obsessió malaltissa amb el verb "SER", perquè saben que "ser" pot esdevenir fàcilment "estar". L'ésser humà és flexible i mutant. Aquests catalans ja fa temps que es van independitzar i comparteixen el seu nou país honest, complidor, considerat i profundament humà amb persones de qualsevol nacionalitat que s’hi avinguin.

Vinguin d’on provinguin.