...just a Catalan DIVA!
Sempre m'ha fascinat tot i que
sovint em posi dels nervis.
Ahir al twitter la Rahola em va fer RT,
va retuitejar un de les meves piulades (quin llenguatge tan críptic
quan no hi ets ficat, s'ha de reconèixer). Em va agafar una alegria,
una il-lusió, quin gaudi. Em va faltar temps per puilar que
m'havia repiulat i publicar-ho al Facebook, per seguir amb
aquest llenguatge tan 2.0. Qui em podria haver dit a mi un dia dels
anys '90 que interactuaria amb ella a través d'internet,
quan le veia a tertúlies arreu a TVE: aquella dona cridanera
però que sempre deia exactament el que jo pensava
mentre assitia a aquells debats televisius, de més o menys nivell.
S'ha de dir que la Rahola sempre s'ha apuntat a tota mena de
bombardeig catòdic, conscient, suposo, de la potència que hi transmet. Fins i
tot l'he trobada a Intereconomia promocionant un llibre seu sobre
l'islamisme radical que conté la paraula "España" al títol... Ella és
així.
Se la veu encantada de la vida a
la tele, i molt autèntica: i això sempre és d'agrair en un mitjà tan fals i
mentider. Tot i que busco, no em faig al YouTube amb vídeos dels
anys '90 a TVE quan defensava posicions d'allò
més progressistes. Molt més de les que acostumava a fomentar la
telePePera de l'època. Era un període durant el qual la relació Espanya --
Catalunya no estava tan tensada (Aznar hablaba catalán en
la intimidad) i era habitual trobar la Rahola a TVE, una
diputada d'ERC al Congrés de Madrid que parlava amb passió sobre masclisme,
homosexualitat o la qüestió catalana. Anys més tard, al programa
"Els matins" de'n Cuní la recordo
massa tensada ella mateixa i massa extremada. Sovint les ganes de
canviar de canal superaven l'admiració. Jo, que he estat operat d'un pòlip a
les cordes vocals, he patit molt mirant la Rahola a la tele i he
temut molts cops que entrés de sobte en afonia en directe i de manera duradora.
En aquesta època dels matins, la recordo al límit, com un artista al seu període
manierista, començava a semblar una caricatura de si mateixa i suposo que no és
casual que d'aquesta Pilar Rahola provingui la seva versió del
Polònia.
I aleshores va arribar el programa "El Convidat" a ca seua i de la mà
de l'Albert Om la Pilar
va mostrar la seva cara més tranquil·la i humana, fora de les càmeres
però amb càmeres. És fàcil preguntar-se si realment fou totalment autèntica
en aquesta situació suposadament relaxada i casual. O potser
la Rahola n'és més d'autèntica amb un bon focus al davant, un
tema polèmic de fons i un contrincant de front. En tot cas, el meu patiment pel
que fa als pòlips es va veure molt i molt reduït en veure-la parlant
tan tranquilota. En aquest programa, asseguda sobre roques vora el mar que les batia va dir que Catalunya era això per a ella: una roca indestructible tot i les embestides de la Història. Ho vaig trobar bonic tot plegat.
La Rahola és d'aquesta gent que no deixa indiferent, que punxa, que
busca les pessigolles i en sap, que provoca i ho vol, és evident que no pot
agradar tothom però suposo que ella en té prou en fer saltar tothom del seient
quan parla, tant li deu ser que acabin pensant com ella o no. A mi,
aquests tipus de personatges m'interessen i em motiven molt més que
la gent plana i grisa.
Hi ha moments al decurs de la vida que els fets es combinen de manera que semblen formar part
d'un "tot coherent". Jo he passat per alguns d'aquest moments: com
quan l'actor de Billy Elliot va acabar fent
de Tintín o els Pet Shop Boys van remesclar
la Madonna, la gran DIVA. Ahir un dels meus principals referents catalans
de la meva vida espanyola dels anys '90 em va retuitejar: va ser
el meu moment amb la meva CATALAN DIVA.
Gràcies,
Pilar Rahola.
I a veure si retuiteges això també!
---------------------------------------------
si vols llegir sobre l'Esperanza Aguirre Espanyola, click aquí
si vols llegur sobre més personatges catalans i les seves ulleres, click clack
si vols llegir sobre Tintín i Billy Elliot i les meves classes de català a Madrid, click click click
.jpg)
Comentarios
Publicar un comentario